diumenge, 26 de maig del 2013

Jornada Contextos per Comprendre

Amb Sense. Art i Escola a la Jornada Contextos per Comprendre.

Participació amb el vídeo de clausura de la jornada.



Contextos per Comprendre. La figura del docent vist per els cineastes. from E.Forné on Vimeo.



Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra.Barcelona

Maig 2013




dimarts, 7 de maig del 2013

Art i Materials


Art i materials     Xema Vidal i Alícia Masip                              

1.     INTRODUCCIÓ
              QUALITATS  EMOTIVES  DELS  MATERIALS  

2.     A  PARTIR  D´UN  TEXT  O  POEMA  I  EL  QUE  LA  LECTURA  D´AQUEST  ENS  SUGGEREIXI  REALITZACIÓ  D´UNA  OBRA  PLÀSTICA  AMB  “MATERIAL  INDUSTRIAL” (COPES  DE  PLÀSTIC  I  LLUM  PROJECTADA).
3  GRUPS  DE  10  PERSONES.


                                   No sé on tenen el niu les gavines,
on troben el repòs.
jo sóc igual que elles,
en perpetu vol.
La vida la raso
com elles l´aigua en atrapar la presa.
I com elles potser, també estimo la calma,
la gran calma marina,
però el meu fat és viure
llampegant en ple tràngol.

                                   Vincenzo Cardarelli

2.1.COMENTARIS  I  REFLEXIÓ  SOBRE  EL  RESULTAT I   EL  PROCÉS  SEGUIT  PER  ARRIBAR    A  LES  DIFERENTS  OBRES  PLÀSTIQUES.


3.      A  PARTIR  UNA  PEÇA  DE  MÚSICA  I  EL  QUE  L´ESCOLTA  D´AQUESTA  ENS  SUGGEREIXI  REALITZACIÓ  D´UNA  OBRA  PLÀSTICA  AMB  “MATERIALS  NATURALS”  (BRANQUILLONS  DE  VIMET  I  PINYES).
6  GRUPS  DE  5  PERSONES.


                                  OREKA TX – QUERCUS  ENDORFINA  :  NAGOREKO  BIDEAN

3.1.COMENTARIS  I  REFLEXIÓ  SOBRE  EL  RESULTAT  I  EL  PROCÉS  SEGUIT  PER  ARRIBAR            A   LES  DIFERENTS  OBRES  PLÀSTIQUES.

4.     BREU  PLUJA  D´IMATGES  D´OBRES  DE  DIFERENTS  ARTISTES  QUE  TREBALLEN  AMB  DIVERSOS  MATERIALS.  

Art i Cos


TALLER ART I COS.
Responsables del Taller:
Beatriz Sánchez Arjona i Ana Pérez Marquina.
Amb la col·laboració de l’Anna Sala.

-L’objectiu d’aquest taller és posar de manifest la importància del cos i del moviment en l’art. Oferim un espai per a la vivència i el procés creatiu.  Ho fem a partir del ball, de l’experimentació amb  material, del joc, de la interrelació amb els altres i de la paraula.

La sessió consta de 3 parts: la vivència dels 5 ritmes, l’exploració del material, joc i creació amb aquest, i l’ interrelació en grups amb els  personatges creats.

Tancament: Posta en comú de l’experiència viscuda.

-Una mostra  d’artistes que tenen  el cos com a tema central en la seva obra.


Antony Gormley




                                                                  Tony Orrico





Issey Miyake  (dissenyador japonès)




George Segal

Holocausto, detalle Bronce, madera y alambre Legionog Honour, San Francisco. 1984






Matuschka
Beautyouf of Damage 1993.
(autoretrat) 


Alejandro Maestre-Gasteaz









dimecres, 24 d’abril del 2013

Art i Paraula

TROBADA ART I ESCOLA 13-Abril-2013 ICE Sant Pau

 -Introducció sobre què pretén ser Art i Paraula: 

 1) Paraules d’artistes

2) Diàleg amb les obres

 -Reflexió per grups a partir de paraules i cites d’artistes. 

Cada grup té una frase per reflexionar i parlar-ne:

 o Lo hice mejor porque no lo conocía e iba cargado de dudas y de asombro.
 Eduardo Chillida

 o L’art és una inutilitat necessària.
 Cildo Meireles

 o Pintamos porque la vida no basta.
 Miquel Barceló

 o Penso que una obra d’art hauria de deixar perplex l’espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida.
 Antoni Tàpies

 o El arte no cambia nada, no transforma el mundo, no cambia la realidad. Lo que verdaderamente transforma el artista, mientras evoluciona y transforma y completa sus lenguajes, es a sí mismo. Y es este hombre transformado por el arte el que puede desde la vida transformar la realidad.
Jorge Oteiza

 Recull de les paraules dels diferents grups i anàlisi de la pluja d’idees:

 • Meireles ens fa parlar de:
 o Provocació.
o Contradicció.
o Què és útil?
o Gratuitat.
o Evocar.
o Filtrar.
o Empatia.
o Plaer de mirar.
o Conversa.

 • Barceló ens fa parlar de:
o Necessitat vital. La pintura és anar més enllà de la vida, del quotidià.
o Paleta de colors, arc de Sant Martí
o Concepte de vida.
o Diferents interpretacions de la frase segons l’edat i l’experiència.
o Pessimisme i, alhora, importància i impuls de l’art.
o El mite de la caverna de Plató.

 • Tàpies ens fa pensar en:
o Vida.
o Impactar.
o Provocar.
o Reflexionar.
o Accions / reaccions.
o Diàleg.
o Espectador.

 • Oteiza ens fa reflexionar sobre:
o El poder de l’art com a eina de transformació personal.
o Transformació social a partir de petits canvis individuals.
o Art com a generador d’esperança.
o Mirada, canvi, camí, procés, transformació, compartir, maduresa.

 • Chillida, finalment, ens fa pensar en:
o Improvització.
o Llibertat.
o Explorar / Investigar.
o Satisfacció.
o Sense por a l’error.
o Deshinibició.
o Sostenir el dubte.
o Valentia.

 -Diàleg amb les obres exemplificat amb l’artista Tim Knowles.

    

 • Exploració sensorial i emocional.
 • Exploració conceptual.
• Exploració del discurs plàstic (materials, procediments i tècniques)

 Anàlisi conjunt del grup de l’obra The science of planting forest de l’artista Rune Guneriussen fixant-nos especilament en l’exploració del discurs plàstic i fent una pluja de paraules i d’idees del que ens suggereix.

 

 Anàlisi de l’obra Pluja contracorrent de l’artista Miquel Barceló buscant noms pels colors que hi apareixen, buscant possibles títols, parlant de sensacions i emocions i intentant inventar una petita història.

 

-Breus conclusions per un bon trasllat de totes aquestes propostes a l’escola. 

Ens ho resumeix la frase de Marta Gili a propòsit d'una exposició que va comissariar sobre fotografia quan en una entrevista li pregunten sobre el tòpic una imatge val més que mi paraules

 • "Una imatge ha de provocar mil paraules"

                                                Marta Gili

 ARTISTES SUGGERITS PER TREBALLAR A L’ESCOLA:

 • Rune Guneriussen www.runeguneriussen.no/

 • Andy Goldsworthy http://en.wikipedia.org/wiki/Andy_Goldsworthy

 • Tony Plant www.tonyplant.co.uk/

 • Oliafur Eliasson http://www.olafureliasson.net/works.html

 • Antony Gormley http://www.antonygormley.com/

 • Keith Haring http://www.haringkids.com/

 • Chema Madoz http://www.chemamadoz.com/

 • Gego http://es.wikipedia.org/wiki/Gego

 • Hundertwasser http://es.wikipedia.org/wiki/Friedensreich_Hundertwasser

 • Kiki Smith http://ca.wikipedia.org/wiki/Kiki_Smith

 • Eugènia Balcells http://www.eugeniabalcells.com/

 • Ana Serrano http://www.anaserrano.com/

 • Susana Solano http://susanasolano.net/

                                                                Roser Gómez i Dimas Fàbregas

dissabte, 20 d’abril del 2013

JORNADA ART I ESCOLA. 13 d'Abril de 2013 TALLER ART I TECNOLOGIA Presentació

dimecres, 13 de març del 2013

4ª Sessió: Rastres, a càrrec de Teresa Vendrell i Manena Vilanova


RASTRES
La mirada damunt d’una obra de Raymond Hains al MACBA de Barcelona ens fa
reflexionar sobre el concepte de rastre. El seus panells, amb els diferents bocins de
cartells publicitaris que hi han quedat enganxats al llarg dels anys de forma involuntaria,
construeixen la suma dels rastres de totes les mirades i pensaments humans que s’han
generat a partir de la contemplació del panell dia rere dia.
És a partir d’aquesta reflexió i dels rastres de vida que tots i totes tenim que ens vàrem
preguntar el com treballem els rastres a l’escola. Bàsicament ens importen els rastres
emocionals on les persones hi són les principals protagonistes. Rastres relacionats amb
espais, amb objectes, amb vivències i relacions amb d’altres persones, però rastres
sempre propers a la vessant emocional humana. No es tracta doncs de fer un treball
plàstic deixant les emprentes de determinats objectes en el fang només, si no és que
aquells objetes són significatius per la persona , objectes importants que han deixat un
RASTRE emocional.
Els espais de les escoles i instituts sovint són desangelats i no reflexen el pas vivencial
de les persones que han passat per allà. Aquelles que sempre eren al mateix racó del pati
parlant, aquella columna que sempre hi ha algú recolzat, aquella sala d’actes que any rera
any s’hi fan diferents actes i no se’n deixa mai constància de cap...d’exemples n’hi ha
molts i tothom en pot trobar en els seus entorns. És una reflexió a tenir en compte. A tots
ens agrada tenir la sensació de formar part d’ una col·lectivitat, que quedi reflexat en algún
lloc allò que és important per nosaltres, aquest sentiment fa que un s’impliqui, es motivi,
se senti escoltat.

IMATGES
Cartells de Hains

Al MoMA, fa un parell d’anys, hi havia una instalació que deixava constància del
nom de tots els visitants que havia tingut. Just s’escrivia a l’alçada de cada
persona.

El pati d’una escola a Alemanya. Els propis nens es dibuixen a ells mateixos amb
alló que els agrada molt fer: ballar fent rotllana.

Cada nen ha escollit els objectes preferits per colocar-los dins d’una maleta. Es
pinten. Mireu el resultat:
S’ha anat d’excursió al bosc. Han recollit troncs. Se’n fa un bonic rastre de la
sortida:



Una abraçada, Manena i Teresa

dimecres, 27 de febrer del 2013

5ena Sessió: Caixes de vida a càrrec de Xavier Garriga


Dibuixar i emocionar-se (presentació)
Tallers infantils d’art (extraescolars)
Escola Municipal d’art de Sabadell
Gràcies a l’Ajuntament de Sabadell a la direcció de l ‘escola

Equip d’artistes i mestres interdisciplinaris dels tallers infantils d’art
Oriol Vilapuig  (artista dibuixant ) i Maria Bosch, ceramista 
Alumnes en pràctiques:
Hermes Garcia Sobrino i Yasmina Capó Reverdin



Xavi Garriga Mora
Professor fundador dels tallers d'art, mestre de CFGS de disseny i il·lustració i cap d’estudis.
Grup de plàstica de l.C.E.

Presentació de l’ ideari  dels taller de l ‘Escola d’art amb  plàstica no – productiva i posant el focus sobre el procés de treball ric i complex. Insistim en el fet que treballar a la classe es saber navegar en l’ incertesa. Reconèixer les expectatives (fantasies)  pròpies per poder albirar el que si està passant a la classe.



Férem un petit taller de dibuix projectiu: dibuixar la pròpia línia del temps, una eina de dibuix ple de relats emocionants que ens generen descobriments propis.
















Veiérem la potencia emocional del treball, les moltes possibilitats que té a nivell transversal. De fet hi ha professors que m’han comentat que ho  fan des de la tutoria. Els dibuixos de la línia del temps que férem eren  bonics i misteriosos paisatges que es mereixien mes temps del que li poguérem dedicar a ser mirats.


Acabarem presentant els  treballs dels tallers infantils d’art de l‘Escola Municipal d’Art Illa
_Imatges del procés de treball i les pel·lícules dels Timelines dels tallers infantils.
_Presentació del treball a la biblioteca Municipal de Sabadell, “art  amb llibres: els llibres canvien”, projectes fets amb els llibres  donats de baixa i treballs del “safari” de dibuix a la biblioteca. Presentació de les idees de la conferència de l’artista mexicà Erik Beltran sobre les biblioteques, els arxius i la  creació de coneixement i l’art.

Bibliografia anomenada
Arno Stern.
Del dibujo infantil a la semiología de la expresión, amb  col·laboració de Miguel Castro por Editorial Carena, Bilbao 2008
_Betty Edwards,
Aprender a dibujar con el lado derecho del cerebro  Ed. Urano, Barcelona 1984
_Betty Edwards,
Cuaderno de  trabajo de aprender a dibujar con el lado derecho del cerebro
Ed. Urano, Barcelona 2004
_Montserrat Torres i Tarrés, Roser Juanola i Argemí,
Mirar i pensar : consideracions sobre educació artística, Rosa Sensat, 1998 _Ghislaine Bellocq y María José Gil Díaz,
Tocar el Arte. Educación plástica en infantil, primaria y …
Kaleida Forma, Madrid 2011
_John Berger
Sobre el dibujo, ed Gustavo Gili, Barcelona 2012
_David Hockney,
El conocimiento secreto, ed Destino, Barcelona 2001
_Rebeca Wild,
Etapas del desarrollo, Herder ed, Barcelona 2011

dimecres, 13 de febrer del 2013

3ª Sessió: Tàpies matèric 6-1-2013

Condueixen la sessió en Jonathan Elbaz i la Montse Cosidó de SentiCrea i ens expliquen la importància dels moviments artístics anomenats ismes (dadaisme, surrealisme...) per trencar amb l'academicisme imperant fins el moment i obrint la porta a noves propostes expressives.

Així situem Antoni Tàpies com un element molt trencador sobre tot si tenim en compte que s'arrisca a fer propostes molt innovadores en ple franquisme:

  • un llenguatge iconogràfic propi (lletres, creus, X, fletxes...)
  • jocs de paraules.
  • bromes i acudits
  • l'escatològic (alhora sagrat i terrenal)
  • sacralitzar el quotidià
  • la matèria
  • l'art com a teràpia (curació)
  • allò màgic i espiritual
  • l'atzar 
  • la filosofia oriental
Posteriorment plantegen una proposta creativa a partir de jocs de cartes, pols de fang i argila (vermell i verd de Santiveri) i tinta xina.