dimecres, 29 de febrer del 2012

4ª Sessió: El dibuix com a activitat performativa i emocional a l'aula; fer, mirar i emocionar-se en conversa amb l'altre. A càrrec de Xavier Garriga i Oriol Vila-Puig.




Avui condueixen la sessió en Xavier Garriga i l'Oriol Vilapuig, de l'Escola Municipal d'Art Illa de Sabadell, que ens diuen: "Fem plàstica no productiva de grans processos. El dibuix ens encanta " I per fer-nos entendre la importància del dibuix comencen amb una presentació destacant-ne aquests 4 aspectes:


  1. Els llocs: porten implícita una tradició i una manera d'entendre el dibuix, ensenyar-lo i transmetre'l.   Trobem acadèmies vinculades al dibuix en molts àmbits diversos: d'anatomia, d'arqueologia, de belles arts, de topografia...


2. El cos: el dibuix s'esdevé una prolongació del propi cos del dibuixant, és una amplificació del gest. Els dibuixos infantils estan molt vinculats al moviment del seu cos.

3. La contemplació: el dibuix és un deixar evidència d'un estat de contemplació molt intens.


4. La conversa: el dibuix porta a parlar. També pot ser un fet social dibuixant en grup. Dibuixar sempre crea una expectativa. Els dibuixos s'han d'ensenyar, compartir i descobrir-los en grup.

Però...JO NO SÉ DIBUIXAR ?????? Aquesta és la qüestió que preocupa molts i moltes mestres.

Potser jo no sé dibuixar però si que puc aportar als meus alumnes la meva mirada. El dibuix entès com una habilitat manual no té sentit; és un estat.
Cal produir, mirar, reflexionar i seguir produïnt.
En Xavi i l'Oriol ens recomanen un parell de llibres per tal que no ens quedem encallats en el "jo no en sé": "Punto y linea" d'Ernst Rötger i Dieter Klane, i "Aprender a dibujar con el lado derecho del cerebro" de Betty Edwars.

Seguidament ens proposen estratègies de dibuix per aplicar a l'escola:
  • podem dibuixar sense mirar el paper
  • fer exercicis de dibuix al natural
  • dibuixar amb les dues mans alhora
  • dibuixar deixant reserves
  • dibuixar el recorregut de casa fins l'escola
  • dibuixar el que portem dins les butxaques
I ara passem a l'acció performativa: farem una MARATÓ de DIBUIX !
Es tracta de dibuixar, per parelles, el qui tenim al davant amb un retolador de color clar i sense aixecar-lo del paper. Això ho hem de fer en 4 minuts. Es tracta d'un tempteig: fer moltes línies que unes vagin rectificant les altres fins afinar les formes que volem. Després el retoquem i el definim millor amb el retolador negre.







La idea és aprendre a connectar l'ull amb el braç; aprendre a alentir la mirada. Cal sentir risc, també; quant més risc millor serà el dibuix. Cal mirar més el que hi ha oblidant el que sé.

N'observem els resultats











Amb tots els retrats penjats i ben exposats ens demanen que en triem un que ens agradi especialment. Trenquem així el paradigma de ¿quin és el millor?  Tots són vàlids, no en destaca cap, hi ha equilibri entre tots ells i s'enriqueixen progressivament.

Arriba el moment de la reflexió: Què hem après avui ?
  • a temptejar
  • a arriscar-se
  • a aprofitar l'error: és constructiu !
  • a perdre la por
  • a educar la mirada, a saber mirar
  • a contemplar: si la contemplació és intensa el dibuix resultant també ho serà.
  • "Jo ho he après tot !"
  • a dialogar, a conversar.
  • a valorar de manera diferent.
  • a veure't a tu mateixa en diferents mirades
  • a entendre que el conjunt enriqueix
  • a dibuixar d'una manera diferent
Bibliografia comentada

John Berger  El Dibujo Gustavo Gili 2011
Ernst Röttger i Dieter Klante, El dibujo  Editorial Boruet 1967
Betty Edwards, Cuaderno de  trabajo de aprender a dibujar con el lado derecho del cerebro , Ed. Urano, Barcelona 2004
Montserrat Torres i Tarrés, Roser Juanola i Argemí, Mirar i pensar : consideracions sobre educació artística, Rosa Sensat, 1998 - 119 páginas
El Conocimiento secreto : el redescubrimiento de las técnicas perdidas de los grandes maestros / David Hockney, Barcelona : Destino, 2002 



dilluns, 20 de febrer del 2012

3ª sessió: LA COL·LECCIÓ. A càrrec de Roser Gómez i Dimas Fàbregas (15-Febrer-2012)

Engeguem la sessió amb una estona de reflexions i diàleg que ens provoca la Roser Gómez a partir del per què hem de prendre l'art com a referent educatiu a l'escola. Ens explica que l'objectiu hauris de ser que els i les nostres alumnes s'esdevinguin observadors i degustadors d'obres d'art. Observadors actius, però, ja que en la nostra realitat art, cultura i societat són conceptes íntimament lligats. Ens anima a posar en contacte els nens i nenes i nois i noies amb l'obra d'art provocant situacions a l'aula.
Parlem de la importància d'educar la mirada. Tot un repte tenint en compte que el món dels infants és un món accelerat, de resultats immediats, i nosaltres hem d'intentar aconseguir el contrari. Fem referència al llibre "El plaer de Mirar" d'Eulàlia Bosch i proposem una observació serena, calmada, durant un bon temps. Així descobriran detalls i més possibilitats i remouran més coses dintre seu. La mirada en grup serà més enriquidora perquè compartiran la pròpia observació amb la de la resta dels companys i companyes.
Els artistes recreen la realitat des de diferents punts de vista i és això el que pretenem trobar amb els alumnes.
Dediquem una reflexió també al fet de com podem educar des de les parets de l'escola. Tenim en compte que els cartelleres, els murals, etc. ens expliquen coses. Hauriem de convertir les parets en exposicions temporals amb obres dels mateixos alumnes. Això suposaria una dignificació de la seva feina.
Parlem també de la importància de la paraula: després de mirar i sentir cal expressar. És important presentar art als alumnes sense que calgui produir res; és prou important el gaudir-ne i el parlar-ne. Possiblement surtin propostes de treball dels mateixos nens i nenes. Serà en aquest procés on aniran traspassant tot allò que han pensat mentre observaven.
Comentem l'enriquiment que suposa la presentació als alumnes de diversitat d'eines, tècniques i materials. Els propis materials ja han de ser provocadors.
Hem de tenir en compte d'apropar directament els nens i nenes a l'art sempre que puguem. Segur que prop de l'escola hi tenim alguna sala d'exposicions, un centre cultural o algun museu. Gaudim-ne ! O potser algun pare o mare treballa vinculat a les disciplines artístiques i creatives. Convidem-lo a venir a explicar-ho a l'escola !
Acabem amb propostes tan senzilles com la de tenir llibres d'art a la biblioteca d'aula perquè els infants en puguin gaudir, o bé muntar el "Petit Museu de la Classe" amb col·leccions d'objectes i materials que es puguin manipular i observar estimulant així les ganes de descobrir.

Seguidament passem a la proposta creativa d'aquesta tarda. La Roser ens explica que va néixer de l'interès d'uns nens i nenes de P-5 per recollir i col·leccionar tots aquells "petits tresors" que els queien a les mans: cromos, enganxines, papers de caramels, de xocolatines, de bombons...
Va trobar-hi el lligam amb l'obra de l'artista alemany Kurt Schwitterz i, com hem fet nosaltres, els proposà de crear la seva pròpia col·lecció de papers.


Papers que eren una simple deixalla, doncs, adquireixen un significat important. Nosaltres en triem, el que més ens agrada, un i expliquem perquè. Així veiem com n'hi ha que agraden pel que recorden, pel que signifiquen, pel color que tenen o la textura, per l'olor que fan... Sembla mentida com uns simples papers ens fan parlar tant i donen tanta informació de nosaltres mateixos !
Anem per feina: cadascú elabora el seu collage i li posa un títol.























Quin rebombori ! Tots penjats fan tan goig que tothom els vol retratar. N'expliquem i en parlem d'uns quants.








En la valoració final, quan ens preguntem què hem après avui, surten les següents reflexions:

  • a canviar el ritme de la mirada.
  • l'expressió en el sentit més pur.
  • a extreure del nostre interior a partir d'una cosa tan senzilla com un collage de papers.
  • la força de la simplicitat.
  • a desangoixar-nos de la idea de produir.
  • a gaudir d'una estona plaent.
  • a connectar amb el llenguatge plàstic.
Felicitats per la feina !!!

dimecres, 15 de febrer del 2012

2ª Sessió: Avaluació (8-Febrer-2012)

La Mercè i l'Ester ens van proposar d'avaluar la sessió a partir d'imatges de diversos fotogrames de la correspondència fílmica amb què haviem començat. Aquestes són les imatges triades i les idees que hi vam associar pensant en com s'havia desenvolupat la feina de la tarda.
Ens suggereix la idea de desaprendre per aprendre i a l'inrevés.

Contrast / Avancem junts / Fent camí / Mirar endavant.

Situació agradable i tranquil·la / Aprenent / Diàleg / Convivència

Mirades diferents: la meva, la teva... / Els punts de vista

Perseverança / Tendresa

Pau