Avui condueixen la sessió en Xavier Garriga i l'Oriol Vilapuig, de l'Escola Municipal d'Art Illa de Sabadell, que ens diuen: "Fem plàstica no productiva de grans processos. El dibuix ens encanta " I per fer-nos entendre la importància del dibuix comencen amb una presentació destacant-ne aquests 4 aspectes:
- Els llocs: porten implícita una tradició i una manera d'entendre el dibuix, ensenyar-lo i transmetre'l. Trobem acadèmies vinculades al dibuix en molts àmbits diversos: d'anatomia, d'arqueologia, de belles arts, de topografia...
2. El cos: el dibuix s'esdevé una prolongació del propi cos del dibuixant, és una amplificació del gest. Els dibuixos infantils estan molt vinculats al moviment del seu cos.
3. La contemplació: el dibuix és un deixar evidència d'un estat de contemplació molt intens.
4. La conversa: el dibuix porta a parlar. També pot ser un fet social dibuixant en grup. Dibuixar sempre crea una expectativa. Els dibuixos s'han d'ensenyar, compartir i descobrir-los en grup.
Però...JO NO SÉ DIBUIXAR ?????? Aquesta és la qüestió que preocupa molts i moltes mestres.
Potser jo no sé dibuixar però si que puc aportar als meus alumnes la meva mirada. El dibuix entès com una habilitat manual no té sentit; és un estat.
Cal produir, mirar, reflexionar i seguir produïnt.
En Xavi i l'Oriol ens recomanen un parell de llibres per tal que no ens quedem encallats en el "jo no en sé": "Punto y linea" d'Ernst Rötger i Dieter Klane, i "Aprender a dibujar con el lado derecho del cerebro" de Betty Edwars.
Seguidament ens proposen estratègies de dibuix per aplicar a l'escola:
- podem dibuixar sense mirar el paper
- fer exercicis de dibuix al natural
- dibuixar amb les dues mans alhora
- dibuixar deixant reserves
- dibuixar el recorregut de casa fins l'escola
- dibuixar el que portem dins les butxaques
I ara passem a l'acció performativa: farem una MARATÓ de DIBUIX !
Es tracta de dibuixar, per parelles, el qui tenim al davant amb un retolador de color clar i sense aixecar-lo del paper. Això ho hem de fer en 4 minuts. Es tracta d'un tempteig: fer moltes línies que unes vagin rectificant les altres fins afinar les formes que volem. Després el retoquem i el definim millor amb el retolador negre.
La idea és aprendre a connectar l'ull amb el braç; aprendre a alentir la mirada. Cal sentir risc, també; quant més risc millor serà el dibuix. Cal mirar més el que hi ha oblidant el que sé.
N'observem els resultats
Amb tots els retrats penjats i ben exposats ens demanen que en triem un que ens agradi especialment. Trenquem així el paradigma de ¿quin és el millor? Tots són vàlids, no en destaca cap, hi ha equilibri entre tots ells i s'enriqueixen progressivament.
Arriba el moment de la reflexió: Què hem après avui ?
- a temptejar
- a arriscar-se
- a aprofitar l'error: és constructiu !
- a perdre la por
- a educar la mirada, a saber mirar
- a contemplar: si la contemplació és intensa el dibuix resultant també ho serà.
- "Jo ho he après tot !"
- a dialogar, a conversar.
- a valorar de manera diferent.
- a veure't a tu mateixa en diferents mirades
- a entendre que el conjunt enriqueix
- a dibuixar d'una manera diferent
Bibliografia comentada
John Berger El Dibujo Gustavo Gili 2011
Ernst Röttger i Dieter Klante, El dibujo Editorial Boruet 1967
Betty Edwards, Cuaderno de trabajo de aprender a dibujar con el lado derecho del cerebro , Ed. Urano, Barcelona 2004
Montserrat Torres i Tarrés, Roser Juanola i Argemí, Mirar i pensar : consideracions sobre educació artística, Rosa Sensat, 1998 - 119 páginas
El Conocimiento secreto : el redescubrimiento de las técnicas perdidas de los grandes maestros / David Hockney, Barcelona : Destino, 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada