2ª Sessió: "Correspondències amb imatges. Interpretació i narració del món que ens envolta a través del llenguatge visual i plàstic. TIC i TAC a l'aula" (8-Febrer-2012)

Ens trobem a la segona sessió i ens sembla oportú dedicar un petit moment, abans de començar, a recordar la figura d'Antoni Tàpies amb motiu de la seva mort. Ho fem llegint l'article que va publicar a la revista infantil i juvenil Cavall Fort: El joc de saber mirar.

EL JOC DE SABER MIRAR - Antoni Tàpies

Als joves amics de Cavall Fort

Com mirar netament sense voler trobar en les coses el que ens han dit que hi ha d’haver,

sinó el que senzillament hi ha?

Vet aquí un joc innocent al qual us proposo jugar.

Quan mirem, normalment només veiem el que se’ns dóna al voltant nostre: quatre coses

–a vegades ben pobres– només vistes per sobre enmig de l’infinit. Mireu l’objecte més

senzill. Agafem, per exemple, una vella cadira. Sembla que no sigui res. Però penseu en tot

l’univers que ella comprèn: les mans i les suors tallant la fusta que un dia va ser arbre robust,

ple d’energia, al mig d’un bosc frondós en unes altes muntanyes, l’amorós treball que

la va construir, la il·lusió que la va comprar, els cansaments que ha alleujat, els dolors i les

alegries que haurà aguantat, qui sap si en grans salons o en pobres menjadors de barriada...

Tot, tot participa de la vida i té la seva importància! Fins i tot la més vella cadira porta dintre

seu la força inicial d’aquelles sabes que pujaven de la terra, allà als boscos, i que encara

serviran per donar escalf el dia que, feta estelles, cremi en alguna llar.

Mireu, mireu a fons! I deixeu-vos portar plenament per tot el que fa ressonar a dintre vostre

el que ens ofereix la mirada, com el qui va a un concert amb el vestit nou i el cor obert

amb la il·lusió d’escoltar, de sentir senzillament amb tota la seva puresa, sense voler de

totes passades que els sons del piano o de l’orquestra hagin de representar forçosament un

cert paisatge, o el retrat d’un general, o una escena de la història, com es voldria sovint que

només fos la pintura.

Aprenguem a mirar com aquell qui va a un concert. En la música hi ha formes sonores compostes

dins un tros de temps. En la pintura formes visuals compostes dins un tros d’espai.

És un joc. Però jugar no vol dir fer les coses “perquè sí”. I com en tots els jocs d’infants, els

artistes tampoc no fan les coses “perquè sí”. Jugant... jugant, de petits, aprenem a fer-nos

grans. Jugant... jugant, fem créixer el nostre esperit, ampliem el camp de la nostra visió,

del nostre coneixement. Jugant... jugant diem coses i n’escoltem, despertem aquell qui s’ha

adormit, ajudem a veure aquell qui no en sap o aquell a qui han tapat la vista.

En mirar, no heu de pensar mai el que la pintura –com totes les coses d’aquest món– “ha

de ser”, o el que volen molts que només sigui. La pintura pot ser-ho tot. Pot ser una claror

solar enmig d’una ventada. Pot ser un núvol de tempesta. Pot ser una petjada d’home per

la vida, o un cop de peu –per què no?– que digui “prou!”. Pot ser un aire dolç de matinada,

ple d’esperances, o un baf agre sortit d’una presó. Pot ser les taques de sang d’una ferida, o

el cant en ple cel blau, o groc, de tot un poble. Pot ser el que som, l’avui, l’ara i el sempre.

Jo us convido a jugar, a mirar atentament... Jo us convido a pensar.

Cavall Fort (Barcelona), núm. 82 (gener de 1967).

Seguidament comencem la sessió de treball que avui ens ocupa dedicada a l'ús de les TIC i el llenguatge visual a l'escola de la mà de la Mercè Blanch i l'Ester Forné.

Ens conviden a visonar alguns fragments de pel·lícula extrets de l'exposició que actualment hi ha al CCCB  "Correspondències", concretament la que s'estableix entre els cineastes Jonas Mekas i José Luís Guerín. Ens demanen que ens fixem en 3 aspectes:

1. Els aspectes tècnics que ens cridin l'atenció.
2. Les sensacions que ens provoquen.
3. L'aplicació que podria fer-se'n a l'aula.

En parlem i observem que es fan dos plantejaments ben diferents de qüestions ben quotidianes. Mentre que Guerín es mostra més reflexiu i utilitza el blanc i negre per mostrar sobre tot detalls i aprofita molt el silenci Mekas es mostra més vital, utilitza el color i se centra molt en les persones i el so ambiental.

En tots dos hi veiem intenció. Cadascú explica la seva mirada.

La Mercè i l'Ester ens proposen un esquema de treball a l'hora de plantejar activitats a l'aula:

• Observació i percepció amb tots els sentits.
• Diàleg i reflexió.
• Experimentació.
• Creació.
• Avaluació.

No necessàriament en aquest ordre (l'avaluació pot ser inicial, per exemple) i tots interelacionats uns amb altres.

També ens presenten unes propostes pràctiques per dur a terme a l'escola:

• Mirar per un tub per aprendre a focalitzar l'atenció.
• Experimentar amb la càmera.Com s'utilitza ? Com funciona ? Qüestions pràctiques.
• Fer pràctiques: diversos angles, plans, enquadraments, profunditat de camp, nítid / flou, colors, ombres, moviment... 
• El visionat de pel·lícules: Meliés, els minuts Lumière, "El chico" de Chaplin...
• Pensar què explicar amb les imatges: colors, espais, textures, el temps atmosfèric...
• Com presentar-nos: fent una acció, dient un rodolí, amb imatges de detall del nostre cos...
• Fer animacions.
• Muntatge amb programes senzills com Movie Maker
• Connectar una càmera de video amb un monitor i veure com sortim a la tele.
• Reflexionar, dialogar, avaluar-se, dibuixar, escriure, publicar en un blog...

Ens destaquen que tinguem especial atenció a un aspecte tècnic: cal comprimir les imatges perquè no pesin tant.


Alguns dels resultats de l'activitat després d'experimentar, descobrir, dialogar, retratar...

Bona feina !!! ;-)