Parlem de la importància d'educar la mirada. Tot un repte tenint en compte que el món dels infants és un món accelerat, de resultats immediats, i nosaltres hem d'intentar aconseguir el contrari. Fem referència al llibre "El plaer de Mirar" d'Eulàlia Bosch i proposem una observació serena, calmada, durant un bon temps. Així descobriran detalls i més possibilitats i remouran més coses dintre seu. La mirada en grup serà més enriquidora perquè compartiran la pròpia observació amb la de la resta dels companys i companyes.
Els artistes recreen la realitat des de diferents punts de vista i és això el que pretenem trobar amb els alumnes.
Dediquem una reflexió també al fet de com podem educar des de les parets de l'escola. Tenim en compte que els cartelleres, els murals, etc. ens expliquen coses. Hauriem de convertir les parets en exposicions temporals amb obres dels mateixos alumnes. Això suposaria una dignificació de la seva feina.
Parlem també de la importància de la paraula: després de mirar i sentir cal expressar. És important presentar art als alumnes sense que calgui produir res; és prou important el gaudir-ne i el parlar-ne. Possiblement surtin propostes de treball dels mateixos nens i nenes. Serà en aquest procés on aniran traspassant tot allò que han pensat mentre observaven.
Comentem l'enriquiment que suposa la presentació als alumnes de diversitat d'eines, tècniques i materials. Els propis materials ja han de ser provocadors.
Hem de tenir en compte d'apropar directament els nens i nenes a l'art sempre que puguem. Segur que prop de l'escola hi tenim alguna sala d'exposicions, un centre cultural o algun museu. Gaudim-ne ! O potser algun pare o mare treballa vinculat a les disciplines artístiques i creatives. Convidem-lo a venir a explicar-ho a l'escola !
Acabem amb propostes tan senzilles com la de tenir llibres d'art a la biblioteca d'aula perquè els infants en puguin gaudir, o bé muntar el "Petit Museu de la Classe" amb col·leccions d'objectes i materials que es puguin manipular i observar estimulant així les ganes de descobrir.
Seguidament passem a la proposta creativa d'aquesta tarda. La Roser ens explica que va néixer de l'interès d'uns nens i nenes de P-5 per recollir i col·leccionar tots aquells "petits tresors" que els queien a les mans: cromos, enganxines, papers de caramels, de xocolatines, de bombons...
Va trobar-hi el lligam amb l'obra de l'artista alemany Kurt Schwitterz i, com hem fet nosaltres, els proposà de crear la seva pròpia col·lecció de papers.
Papers que eren una simple deixalla, doncs, adquireixen un significat important. Nosaltres en triem, el que més ens agrada, un i expliquem perquè. Així veiem com n'hi ha que agraden pel que recorden, pel que signifiquen, pel color que tenen o la textura, per l'olor que fan... Sembla mentida com uns simples papers ens fan parlar tant i donen tanta informació de nosaltres mateixos !
Anem per feina: cadascú elabora el seu collage i li posa un títol.
Quin rebombori ! Tots penjats fan tan goig que tothom els vol retratar. N'expliquem i en parlem d'uns quants.
En la valoració final, quan ens preguntem què hem après avui, surten les següents reflexions:
- a canviar el ritme de la mirada.
- l'expressió en el sentit més pur.
- a extreure del nostre interior a partir d'una cosa tan senzilla com un collage de papers.
- la força de la simplicitat.
- a desangoixar-nos de la idea de produir.
- a gaudir d'una estona plaent.
- a connectar amb el llenguatge plàstic.
Felicitats per la feina !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada