7ena sessió: Kiefer i Barceló. El cos i el cosmos. A càrrec de Montse Cosidó i Jonathan Elbaz (14-3-12)

Aquesta tarda la Montse i en Jonathan de l'associació SENTICREA ens condueixen la sessió i ens conviden a entrar a l'univers de dos artistes dels que vam veure un parell d'obres a l'exposició la setmana passada: Anselm Kiefer i Miquel Barceló. Ens diuen que tenen en comú la visió cíclica d'Orient, la de cultura esfèrica, per contra de la visió lineal i historicista d'Occident.

D'altra banda, però, la diferència serà que Kiefer connecta més amb la idea de cosmos mentre que Barceló ho fa amb la del cos.
Ens explica en Jonathan que Kiefer era un autèntic bibliòfil, molt arrelat a la memòria històrica d'Alemanya com a recorregut, amb tots els seus mites, i com a procés amb la idea dels camins: tancats, oberts, de dolor, de destrucció...
Planteja el procés de la mort com a camí per arribar a la resurrecció a "The secret life of plants"

Per l'altra banda la Montse ens parla de Barceló com a deixeble de Kiefer però ens diu que és molt més corporal, que és un artista que s'integra en l'espai: terra / mar / cel. prepara ell mateix els materials, amb els pigments i fins i tot es fabrica els estris de treball. Introdueix també la idea del volum i les textures en la seva obra. També ens parla de la influència de l'estada a Mali.

Parlem i reflexionem en veu alta de com ens hem sentit davant aquests potents creadors i tots hi hem connectat d'alguna manera: ja sigui per la idea del camí, o per la del mar, o pels aliments, o la matèria, o les constel·lacions, o el cosmos, o els mites, o el color, o l'univers, o la vida, o la mort, o el procés del dol...
I ens proposem fer un petit llibre d'artista a partir de fang en pols, sorra de platja, cola, palla, branquillons i fulles de pi, flors de mimosa...

I ens posem a fer la feina:

Abans d'acabar la Montse ens ensenya una presentació a partir d'una feina feta pels seus alumnes de P-4 de l'Escola Lola Anglada d'Esplugues a l'entorn de Barceló i concretament les sopes marines que ens deixa bocabadats.

Acabem explicant com ens hem sentit a mesura que avançavem creativament la nostra feina:

• Representant la idea del camí de la vida.
• Ha costat. He connectat Barceló amb Àfrica i la idea d'esperança.
• L'he titolat "Lealtades invisibles" i he volgut representar el teixit invisible del temps. M'he sentit molt bé perquè és la primera vegada que ho he pogut expressar plàsticament.
• He representat la idea de l'acolliment mitjançant la imatge dels xiprés.
• He representat un camí llarg com a símbol de la vida i els arbres com la gent que m'hi acompanya.
• El fang en pols ha estat una descoberta. He jugat amb el material. Ha estat un treball més sensorial.
• He pres la idea de l'el·lipse com a cicle de la vida: comences d'una manera però et vas trobant diverses coses i acabes deixant una empremta.
• El pensament i la terra. La terra com a coixí on t'hi recolzes i sents el que passa al teu voltant.
• Tots dos artistes eren molt conceptuals. Els he combinat amb la idea del renéixer (simbolitzat per les llavors)
• L'he titolat "Pasos" i és un camí que pots anar endavant i endarrere.
• "Se ve la sombra en las copas de los árboles" Hi he barrejat els dos autors a partir de la idea de vida i mort i el procés de dol. 
• He començat sense cap idea però m'ha vingut la idea de dins meu. He fet com un embolcall molt pensant en el dins.
• Todo tiene su recorrido. Es una gota que cae, el gesto mas mínimo.
• He fet el camí per arribar a un mar tenebrós i tèrbol.
• He representat el cami de la vida però al revés: s'eixampla, té esperança.
• He triat tres materials diferents. M'he inspirat en els tres personatges principals de La Traviata.