3ª sessió: El treball per projectes. Anna Sala i Núria Matas (16/02/11)

Avui hem disfrutat de les experiències en el treball per projectes que ens han convidat a compartir l'Anna Sala i la Núria Matas de l'Escola Cooperativa El Puig d'Esparreguera.

Han començat llegint-nos una fictícia correspondència entre els germans Vincent i Théo van Gogh ideada per Woody Allen a "Si los impresionistas hubieran sido dentistas"
Ens ha servit per reflexionar sobre la idea que a cada moment pot crear-se un context diferent. Un nou enfocament, una nova mirada, ens permet copsar múltiples punts de vista. Co a mestres és important que sapiguem captar les altres mirades dels nens i nenes.

Seguidament ens han explicat diverses experiències de treballper projectes a rel de la visita amb tots els alumnes de l'escola a l'exposició "Freqüències" de l'artista Eugènia Balcells:

P-3: veiem el mateix video que van veure els nens i nenes de P-3 sobre ells mateixos i les seves reaccions visitant l'exposició.
Ens proposen de pensar de què podien haver proposat parlar els mateixos infants. Diem que de colors, de llum i ombra, de línia...
Ens confirmen que, efectivament, la proposta dels petits va ser de "voler fer ratlles rectes". Això els porta a córrer tota l'escola buscant línies rectes i pensant com guardar-les:
-en una caixa ?
-en la memòria?
-fent una foto !

a més experimenten amb la llum, amb llanternes, fan moviments amb cintes, es fan massatges de ratlles rectes...
En aquest punt l'Anna i la Núria ens planteges si imaginem cap on van voler continuar avançant en el seu treball els de P-3:
-Buscant el contrsari ?
-Fent simetries amb el mirall?
-Fent paral·leles i perpendiculars ?

Els nens i nenes van voler fer "ratlles rectes llargues": en estirar-se a terra per veure si era prou llarg el paper s'adonen que ells també poden ser ratlles rectes i que uns són més llargs que els altres. S'inicia tot un treball d'identitat i acaben autorepresentant-se amb una ratlla recta cadascú.

2n de Primària:
a partir de la tocata i fuga de Bach els nens i nenes s'interessen pel so de l'orgue de tubs. Experimenten amb el so utilitzant tubs i embocadures aprofitant l'ajuda d'un mestre organista familiar d'un dels nens de la classe que els convida a visitar el seu taller on arregla l'orgue de Montserrat.
Parlem de la importància, com diu Loris Malaguzzi, de cercar l'expert per respecte als nens.
Apareix la idea de Kandinsky i la sinestèsia (l'associació d'un color a un so) i cadascú analitza el color que té el so del seu propi instrument.

Apareix la qüestió sobre com plantegem els projectes a les escoles i ens trobem amb força limitacions (d'horaris, de mitjans...) Concloem, però, que l'important és anar fent petites passes i aprofitar, sempre que puguem, obrir l'escola al món i que el món entri a l'escola.

4t de Primària:
A partir de la correspondència, visual i literària, entre John Berger i John Christie recollida al llibre "Te mando este rojo cadmio" els alumnes es proposen cercar colors i pensar per què els volen enviar. Per això creen una llibreta de camp en la qual van escrivint, anotant, dibuixant... cada color que troben. Finalment en trien un, el defineixen bé tan visualment com literària i l'envien per correu ordinari a un/ mestre/a que els respondrà amb un altre color.

Arribats a aquest punt ens fan la proposta de fer l'activitat entre nosaltres mateixos: abans que acabi el curs tots els que vulguem podem utilitzar el bloc o bé alguna de les sessions, per fer arribar una carta enviant un color a algú altre i esperar-ne una resposta ! estem tan engrescats que ens hi animem sense dubtar-ho ! ;-)



ESO:
Finalment ens expliquen l'activitat dels nois i noies d'ESO que durant la visita a l'exposició ja es plantegen des d'un primer moment:
-Què veiem ?
-Què sentim ?

I s'adonen que hi ha els noms dels elements de la taula periòdica en les línies de llum que veuen projectades. És l'espectre cromàtic dels elements, la seva traducció en colors. Aleshores dedueixen que, com a matèria que som els humans, també podrien tenir ells el seu propi espectre. De mutu acord decideixen lligar els seus trets personals a un color i a una descripció literària i troben que la millor manera de representar-se és utilitzant el format poc conegut de taula periòdica dels elements del científic Edwin C. Perley.

Acaben explicant-nos que tota la documentació queda recollida en forma de llibre i que forma part del mateix projecte el fet que cada grup-classe comparteixi el propi treball realitzat amb tota la resta de companys i companyes de l'escola; petits i grans.

Bona feina i gràcies per compartir-la !!!

Dimas Fàbregas Gomis